El moviment iniciat per Krause, que arribà a Espanya de la mà de Julián Sanz del Río i de Francisco Giner de los Ríos, entre altres, té com a principi fonamental el contacte amb la natura i l'entorn com a ferramenta principal del coneixement. Defén, a més, la educació ctiva i crítica per part de l'alumne, l'armonia entre matèries i un aprenentatge adquirit de forma gradual i no marcat per etapes.
Tots aquestos conceptes s'aplicaren en Espanya amb l'anomenada Institució Lliure d'Ensenyança, un projecte pedagògic que es portà a la pràctica a pesar de les dificultats de l'època entre 1876 i 1936.
Encara que malauradament no perdurà en el temps degut a l'inici de la guerra civil, va tenir una gran acceptació i repercussió al nostre païs. Que el projecte fos recolzat per intel∙lectuals de la talla de José Ortega i Gasset, Antonio Machado, Joaquín Sorolla i Santiago Ramón i Cajal entre molts altres, ja ens dona una idea de la qualitat que hagués pogut aportar a la educació.
Personalment pense que el model que es plantejava ens dona la clau per a trobar el punt intermig entre una educació tradicional on la única font de coneixement la proporciona un professor i altres mètodes més utòpics que aparegueren en èpoques posteriors.
Christian Friedrich Krause
